WeCreativez WhatsApp Support
Nuestros expertos responderán tus consultas por whatsapp, ahora.
Como te podemos ayudar?

Funcionamient

Una vegada que l’alarma comença a funcionar, o s’activa depenent del sistema instal·lat, aquesta pot prendre accions en forma automàtica. Per exemple: Si es detecta la intrusió d’una persona a un àrea determinada, pot enviar un missatge telefònic a un o diversos nombres.

L’ús de la telefonia per enviar missatges, de senyals o esdeveniments es va utilitzar des de fa 60 anys però des de l’any 2005 amb la digitalització de les xarxes de telefonia, la comunicació deixa de ser segura, actualment la telefonia és només un vincle més i s’han d’enviar missatges mitjançant GPRS a adreces IP de servidors que oficien de receptors dels senyals o esdeveniments, també s’utilitza la connectivitat pròpia de les xarxes IP.

Si es detecta la presència de fum, calor o tots dos, enviar un missatge al “servei de monitoreo” o accionar l’obertura de ruixadors en el sostre, perquè apaguin el foc. Si es detecta la presència d’agents tòxics en un àrea, tancar les portes perquè no s’expandeixi el problema.

Per a això, l’alarma ha de tenir connexions d’entrada, per als diferents tipus de detectors, i connexions de sortida, per activar altres dispositius que són els que s’ocupen de fer sonar la sirena, obrir els ruixadors o tancar les portes.

Tots els sistemes d’alarmes porten connexions d’entrada per als detectors i almenys una de sortida per a la sirena. Si no hi ha més connexions de sortida, l’operació de comunicar a un servei de monitoreo, obrir el ruixador o tancar les portes haurà de ser realitzada en forma manual per un operador.

 
 

Un dels usos més difosos d’un sistema d’alarma és advertir de l’entrada en un habitatge o immoble. Antigament els equips d’alarma podrien estar connectats amb una Central Receptora, també cridada Central de Monitoreo, amb el propietari mateix (a través de telèfon o TCP/IP) o bé simplement complir la funció dissuasòria, activant una sirena (la potència de la sirena estarà regulada per les diferents lleis de seguretat de l’Estat o regió corresponent).

En l’actualitat existeixen serveis de “monitoreo per Internet” que no utilitzen una “central receptora” ni una “central de monitoreo” sinó xarxes compartides en Internet on es deriven directament els senyals o esdeveniments a telèfons intel·ligents (smartphones), tabletes i portàtils connectats a Internet utilitzant un navegador de codi obert , envien la informació directament a els qui han de rebre-la, usuaris o titulars dels serveis, personal tècnic per a la reparació de falses alarmes, operadors de monitoreo qui verifiquen els senyals que requereixen de processament humà i l’autoritat d’aplicació (Policia, Bombers, etc) per al cas de fets reals on l’estat ha d’intervenir.

Per a la comunicació amb una vella Central Receptora d’Alarmes o un actual “servei de monitoreo” en Internet, es necessita d’un mitjà de comunicació, com podrien ser-ho: l’antiga línia telefònica RTB o el canal GPRS d’una línia GSM, un transmissor per radiofreqüència o mitjançant transmissió TCP/IP que utilitza una connexió de banda ampla ADSL, enllaços TCP/IP sense fils i serveis d’Internet per cable CableModem.

 

Parts

Un sistema d’alarma es compon de diversos dispositius connectats a una central processadora.

Central processadora

És la CPU del sistema. En ella s’alberguen la placa basi , la font i la memòria central. Aquesta part del sistema és la que rep els diferents senyals que els diferents sensors poden emetre, i actua en conseqüència, disparant l’alarma, comunicant-se amb “el servei de monitoreo” per mitjà d’un mòdem, comunicador incorporat o no per TCP/IP, GPRS o Transmissor de ràdio. S’alimenta a través de corrent altern i d’una bateria respaldatoria, que en cas de tall de l’energia, li proporcionaria una autonomia al sistema d’entre 12 hores i 4 dies (depenent de la capacitat de la bateria).

Teclat

És l’element més comú i fàcil d’identificar en una alarma. Es tracta d’un teclat numèric del tipus telefònic. La seva funció principal és la de permetre als usuaris autoritzats (usualment mitjançant codis prestablerts) armar (activar) i desarmar (desactivar) el sistema. A més d’aquesta funció bàsica, el teclat pot tenir botons de funcions com: Emergència Mèdica, Intrusió, Foc, etc. D’altra banda, el teclat és el mitjà més comú mitjançant el qual es configura el panell de control.

Gabinet de sirena exterior

És l’element més visible des de l’exterior de l’immoble protegit. Es tracta d’una sirena amb autonomia pròpia (pot funcionar àdhuc si se li talla el subministrament de corrent altern o si es perd la comunicació amb la central processadora) col·locada dins d’un gabinet protector (de metall, policarbonat, etc). Pot tenir a més diferents sistemes lluminosos que funcionen en conjunt amb la dissuasió sonora. La sirena exterior és opcional i en alguns llocs desaconsellada, en canvi la sirena interior resulta obligatòria d’acord amb les normes europees i americanes.

Detectors de moviment (PIR)

Són sensors que detecten canvis de temperatura i moviment. Si aquests sensors detecten moviment estant el sistema conectat, dispararan l’alarma. També es venen detectors amb la intenció de no detectar mascotes, tals com a gossos i gats. No se suggereix l’ús de detectors “antimascota” amb animals doncs tant la falta de detecció com la confiabilitat per a la no producció de falses alarmes es veu seriosament afectada. Existeixen també detectors que utilitzen efecte Doppler de microones. Solos o combinats amb sensors *PIR són molt més fiables que amb sol PIP; barreres infraroges de feix simple o múltiple detecten el pas d’un intrús quan interromp els feixos.

Detectors magnètics

Es tracta d’un sensor que forma un circuit tancat per un iman i un contacte molt sensible que en separar-se, canvia l’estat (es pot programar com NC o NA) provocant un salt d’alarma. S’utilitza en portes i finestres, col·locant una part del sensor en el marc i una altra en la porta o finestra mateixa.

Sensors inercials o sísmics

Estan preparats per detectar cops sobre una base. Es col·loquen especialment en caixes fortes, també en portes, parets i finestres. Detecten l’intent de forçar la seva obertura

Detectors de rotura de cristall

Són detectors *microfónicos, activats en detectar la freqüència aguda del so d’un trencament de cristall.

Lapa (detectr termovelocimètric):

Element adherit a una caixa forta. Adverteix d’un possible butró o intent de sabotatge de la mateixa. Adopta el nom de termovelocimètric atès que en el seu interior alberga tres tipus de detectors seriats, un de canvi de temperatura, un sísmic, i un de moviment.

Detector persones caigudes (hombre muerto)

Element sense fil que permet detectar esvaïments o caigudes de persones soles.

 

Demani informació sobre aquest servei